APLICACIONS

La tècnica del bullet time, com bé ve explicat en els apartats corresponents d'aquest web, ha tingut múltiples aplicacions, així com variacions en la manera de portar-lo a terme. Es per això que en moltes de les escenes que es poden mostrar com a exemple d'aquest efecte visual presenten diferències i, en ocasions, només es troben punts en comú si parlem de la velocitat ultrarrelentitzada, capaç de captar un moviment tant ràpid com el d'una bala.



D'aquesta manera, la producció entre Sud-àfrica i els Estats Units Kill and kill again ja va introduir al 1981 un esboc del que el cinema arribaria a aconseguir a finals del segle XX amb el film dels germans Wachowski,  Matrix. Aixímateix, el videoclip també ha sigut un genere al qual s'han donat propostes d'aquest caire, ja sigui de la ma del famós Michael Gondry dirigint pels The Rolling Stones, com d'altres menys reconegudes com la del polac Zbigniew Rybczynski, que al 1985 va realitzar el videclip a Accept utilitzant l'efecte en questió. La banda Korn també en va fer us al videoclip de la cançó Freak on a leash. Però cap camp ha sigut tant fèrtil per aquesta tècnica com el videojoc ja que, amb el desenvolupament de les tecnologies i les grans possibilitats que comença a donar el treball infogràfic, el bullet time serà un recurs molt popular que inclús s'utilitzarà com a reclam comercial. Exemples d'això els tenim a la trilogia Max Payne, a la pròpia adaptació de Matrix per a consoles, als westerns GUN i Red Dead Redemption o a l'entrega Black Ops de la saga Call of Duty, entre d'altres. 

​

Al marge de les propostes destinades al mercat, la tècnica bullet time també ha sigut duta a terme per fotògrafs i professionals del món audiovisual.