TÈCNICA

En un principi el bullet time era creat mitjançant una sèrie de càmeres fotogràfiques fixes col•locades sobre una barra de sujecció de manera que apuntessin al subjecte o objecte a fotografiar des de diferents situacions i sense gaire espai entre elles. Aquestes càmeres realitzaven múltiples fotografies i després aquestes imatges eren muntades com una successió de fotogrames en la qual s’intercalaven les imatges que havien capturat les successives càmeres. D’aquesta manera es feien diverses fotografies per a que posteriorment fossin muntades al software d’edició fotogràfica, intercalant les diferents preses a l’ús d’un time lapse. Després les imatges s’acceleraven a velocitats de 24 fotogrames per segon per aconseguir l’efecte d’alentiment adequat, amb l’efecte de la càmera es desplaça lateralment en diverses posicions mentre enfoca el mateix subjecte.

Més tard la tècnica va ser millorada i perfeccionada utilitzant càmeres de vídeo d’alta definició i la postproducció digital, encara que en essència la tècnica segueix sent la mateixa.

Aquesta tècnica és molt més fàcil d’utilitzar amb imatges que han estat totalment creades per ordinador, com als videojocs, pel•lícules d’animació en 3D. Per aconseguir efectes més espectaculars hi ha pel•lícules que mesclen les imatges capturades per les càmeres amb imatges creades completament per ordinador.

L’únic inconvenient per realitzar aquesta tècnica a nivell semi professional seria la necessitat imprescindible de la gran quantitat de càmeres fotogràfiques, ja que la sincronització no és un problema (perquè podria utilitzar-se un sincronitzador inàlambric o un cable disparador sincronitzat).